Concepto de armonía en el Desarrollo

16/12/2016

Desarrollo de madurez

En el desenvolupament hi intervenen dos grans grups de factors: els factors genètics i els ambientals. Ambdós tipus de factors es troben en constant interacció.

Els factors genètics són tots aquells que constitueixen la pròpia dotació biològica, i sobre els quals no s'hi pot intervenir d'una manera directa. En canvi, sí podem modificar l'ambient i així influir en les estructures biològiques, millorant-les en la seva funció. Per exemple, un nadó prematur que neix amb un sistema nerviós immadur és un nadó més fàcilment irritable i sensible als estímuls externs que un nadó que neix amb un sistema nerviós madur normal. El primer nadó pot arribar a ser un infant hiperactiu, amb problemes de concentració, etc., si el seu entorn no afavoreix la maduració progressiva del seu sistema nerviós perquè resulta massa sobreestimulant (excés de llum, de sons, falta d'estabilitat en els ritmes de son i vigília, etc.). En canvi, un ambient tranquil, calmat, estable, contenedor, permetrà l'evolució normal del nadó, i evitarà complicacions futures. De la mateixa manera, si un nen presenta una disfunció estructural, amb una estimulació adecuada podem incidir favorablement a la recuperació de la funció i el que és encara més important, que tingui una opinió positiva de si mateix, que accepti i integri la “disfunció” en el “Jo sóc”.

Per tant, podem dir que biologia i entorn no es poden separar en el concepte de desenvolupament, l'un determina l'evolució de l'altre, en canvi sí que podem incidir-hi amb l´estimulació adequada.

Nosaltres pensem que, per a un desenvolupament òptim, totes les capacitats del nen han d´evolucionar de manera equilibrada i en consonància entre elles. Aquí arribem al concepte d' harmonia que s´explica com l´equilibri entre els diferents aspectes del desenvolupament del nen/a en un moment determinat.

(La disharmonia* en el desenvolupament serie tot el contrari.)

*Disharmonia: Desequilibri entre els diferents paràmetres del desenvolupament del nen, en un moment determinat del seu procés maduratiu.

Un exemple de vivéncia disharmònica seria quan l´estimulació externa rebuda (o la vivència) sobrepassa el llindar de tolerància del sistema nerviós del n@n, de manera que el desborda i l´inrita, fent que aquest es descompensi i perdi l´harmonia rítmica.

Els'infants aprenen abans a caminar que a utilitzar el llenguatge articulat. Si no és així, nosaltres pensem que el seu desenvolupament no és harmònic. La nostra tasca seria reconduir la maduració mitjançant l´estudi del cas i l´aplicació del programa d´estimulació adient.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. - Acepto, cerrar aviso